

Repressió abusiva contra l’estudiantat de la UPV en les protestes contra Mazón
Aquest dilluns, la Universitat Politècnica de València (UPV) ha estat testimoni d’una jornada de dignitat i resistència. Carlos Mazón, president de la Generalitat Valenciana, ha acudit al nomenament del nou rector, però ho ha fet com el covard que és: amagant-se dins un cotxe aparcat a escassos passos de l’entrada, fugint de la mirada dels centenars d’estudiants que exigien la seua dimissió. Mazón, responsable d’una gestió criminal que va costar la vida a més de 200 persones durant la DANA, ha intentat esquivar el clam popular amb l’únic escut de la repressió policial.
El desplegament policial ha sigut brutal i desmesurat. Decenes d’antidisturbis han blindat el Rectorat com si es tractara d’una fortalesa, amb l’únic objectiu de silenciar les veus dels estudiants. La policia ha fet senyals de càrrega, ha identificat més de deu alumnes i ha actuat amb una impunitat descarada. Agents amb actituds xulesques han provocat els manifestants, rient-se i burlant-se mentre els estudiants cridaven amb força “Pase lo que pase, unitat de classe” i “Vergonya em donaria ser policia”. Però ni les porres ni les amenaces han pogut apagar la ràbia ni el coratge dels qui saben que estan al costat correcte de la història.
Mazón és un president fugit, un titella atrinxerat darrere uniformes armats. Cada pas que dona està marcat pel rebuig popular, pels crits: “Mazón assassí!”, “Mazón dimissió!”. Hui no ha sigut diferent; hui hem vist com el poder tremola davant l’organització del poble.
Però açò no acaba ací. La lluita continua. La repressió només alimenta la nostra força, perquè sabem que no hi ha futur sense rebel·lió. És hora d’alçar-nos més fort que mai, d’organitzar-nos als carrers, a les aules i als barris. Hui hem cridat contra Mazón; demà cridarem contra tot el sistema que ens oprimeix! El poble valencià no callarà fins que caiguen tots els murs. Unitat de classe! Visca la lluita del poble!
TAMBÉ PODRÍA AGRADARTE ➤➤